La jove negra

LA JOVE NEGRA

Nua va mostrar-se la jove negra
i aparegué la nit tota ella fosca.
Però en somriure, l'aurora vaig veure.
El seu cos va apagar la meua flama,
més tard al comiat la blanca roba
brodada de volants arrossegava,
com fuig la nit deixant rere l'alba.

ABSÈNCIA

Sense parar recórrec el cel amb els meus ulls
per si de cas puc veure l'estel que mires tu.
Als rodamons viatgers els demane insistent
si cap d'ells ha sentit el seu perfum lleuger.
Només mouen els vents, em plante cara d'ells
per si el més lleu em duu qualque mos que fos teu.
Furtiu esguarde aquells a qui trobe arreu-arreu
per veure d'entreveure del teu bell rostre un tret.
Rodant camins amunt, sense meta ni rumb,
vaig buscant la cançó que em diga el nom volgut.