domingo, 20 de enero de 2013
El Fantasma
http://www.viasona.cat/grup/al-tall/quan-el-mal-ve-dalmansa/el-fantasma
Per totes les comarques de la muntanya
va un fantasma passant,
guardeu la palla.
Trenta pobles n'hi havia amb les llars enceses,
totes les va apagar,
mengeu pa a seques.
Tria dos o tres cases de les més bones,
trenca totes les teules,
cuideu les soques.
Fa menjar a les rates per a que crien,
les fica en les sabates
de les fadrines.
Duu corcons en el sac de la ruïna
i els clava per les portes,
maleït siga!
Quin malefici!
I no hi ha qui l'espante
del seu ofici.
L'han vist fer les maletes del xavals joves
fins pansir de desfici
a les xicones.
Tan de rebost el bort ha fet escórrer
que ha muntat dalt del tren
a tot un poble.
És un fantasma vell i rovellat
que arronsa el seu espectre
en despoblat.
Ai qui poguera
trossejar-li el llençol
a eixa quimera!
Francisco Pérez López entra en la fàbrica,
l'expressió eixuta i freda
tracta amb la màquina.
Furga, fantasma,
furga i cria enemics
que et cous la trampa.
Per totes les comarques de la muntanya
va un fantasma passant,
guardeu la palla.
Trenta pobles n'hi havia amb les llars enceses,
totes les va apagar,
mengeu pa a seques.
Tria dos o tres cases de les més bones,
trenca totes les teules,
cuideu les soques.
Fa menjar a les rates per a que crien,
les fica en les sabates
de les fadrines.
Duu corcons en el sac de la ruïna
i els clava per les portes,
maleït siga!
Quin malefici!
I no hi ha qui l'espante
del seu ofici.
L'han vist fer les maletes del xavals joves
fins pansir de desfici
a les xicones.
Tan de rebost el bort ha fet escórrer
que ha muntat dalt del tren
a tot un poble.
És un fantasma vell i rovellat
que arronsa el seu espectre
en despoblat.
Ai qui poguera
trossejar-li el llençol
a eixa quimera!
Francisco Pérez López entra en la fàbrica,
l'expressió eixuta i freda
tracta amb la màquina.
Furga, fantasma,
furga i cria enemics
que et cous la trampa.
easydirectoryscript
http://www.easydirectoryscript.com/purchase.html
http://www.easydirectoryscript.com/purchase.html
domingo, 13 de enero de 2013
viernes, 4 de enero de 2013
PROCESSÓ
La història ja està passada,
pols i terra la taparen,
però el mal que vingué d'ella
mal d'Almansa,
rossega encara i alcança
tot el poble.
Invocarem alquimistes,
bruixes, fades i ocultistes
que dissipen la foscor,
per què conjuren el temps
que tot tracta d'amagar-ho.
Comença la processó
Llarga, trista i desolada.
Va davant el rei borbó,
Felip V el calça llarga;
Segueix l´any 1707
I el Decret de Nova Planta;
L´organista Cabanilles
Va sonant una tocata;
Molts maulets, bolic al muscle,
Busquen on alçaran casa;
Porten pelfes i catifes
Els teixidors de la llana;
Passen porcs i botiflers,
Botiflers i sargantanes,
Renegats i delators,
Socarrats i socarrades,
Lladres, bisbes i marquesos,
Naus amb senyera esgarrada,
Carles d'Àustria plegant vela,
Pebre, cànem i pesquera,
D'Asfeld, dimoni emplomat,
Incendiari i mala bava,
Soldats catalans i anglesos,
De Portugal i d'Holanda,
Saladures, prostitutes,
Ametlons, arròs i pansa,
Francesos i castellans,
Saragüells i el mal d'Almansa;
Passen molts més de maulets,
Botiflers no hi ha apenes,
Passa Berwic i Blanquer
I Lluís XIV de França,
Lliures, diners, divuités,
Un nou patriotisme passa
Castellanesc i estafant,
L´Estat Modern va d´estrena,
I els senyors van de dinar,
El Penjadet i Basset,
Quart de Poblet passa en flames,
Volen les cendres de Xàtiva
I una extensa polseguera
S´escampa sobre la llum,
Que el sol va en la comitiva
I la remor se l´en duu;
Que el conjur no dura sempre
I la història ja és passada,
Però el mal que vingué d'ella,
Mal d'Almansa,
Rossega encara i alcança
Tot el poble.
pols i terra la taparen,
però el mal que vingué d'ella
mal d'Almansa,
rossega encara i alcança
tot el poble.
Invocarem alquimistes,
bruixes, fades i ocultistes
que dissipen la foscor,
per què conjuren el temps
que tot tracta d'amagar-ho.
Comença la processó
Llarga, trista i desolada.
Va davant el rei borbó,
Felip V el calça llarga;
Segueix l´any 1707
I el Decret de Nova Planta;
L´organista Cabanilles
Va sonant una tocata;
Molts maulets, bolic al muscle,
Busquen on alçaran casa;
Porten pelfes i catifes
Els teixidors de la llana;
Passen porcs i botiflers,
Botiflers i sargantanes,
Renegats i delators,
Socarrats i socarrades,
Lladres, bisbes i marquesos,
Naus amb senyera esgarrada,
Carles d'Àustria plegant vela,
Pebre, cànem i pesquera,
D'Asfeld, dimoni emplomat,
Incendiari i mala bava,
Soldats catalans i anglesos,
De Portugal i d'Holanda,
Saladures, prostitutes,
Ametlons, arròs i pansa,
Francesos i castellans,
Saragüells i el mal d'Almansa;
Passen molts més de maulets,
Botiflers no hi ha apenes,
Passa Berwic i Blanquer
I Lluís XIV de França,
Lliures, diners, divuités,
Un nou patriotisme passa
Castellanesc i estafant,
L´Estat Modern va d´estrena,
I els senyors van de dinar,
El Penjadet i Basset,
Quart de Poblet passa en flames,
Volen les cendres de Xàtiva
I una extensa polseguera
S´escampa sobre la llum,
Que el sol va en la comitiva
I la remor se l´en duu;
Que el conjur no dura sempre
I la història ja és passada,
Però el mal que vingué d'ella,
Mal d'Almansa,
Rossega encara i alcança
Tot el poble.
jueves, 3 de enero de 2013
A la nit
A la nit, a la nit,
A la nit no tinc problemes per contar tot el pense
perquè bé a tortes a dretes,
perquè bé a tortes a dretes
sempre trobe algú que me comprèn.
L'altra nit,
l'altra nit vaig topetar-me...
No sé com vaig topetar-me amb la veïna de dalt de casa, caram!
Jo no és com és possible però es va mostrar,
es va mostrar més que amable.
A Espanya pengen banderes,
a Espanya pengen banderes cada tres o quatre mesos.
Li vaig dir, sense més, per cinc o sis vanaglòries,
per cinc o sis vanaglòries xorres
com la guerra amb els francesos.
La xica ja ho entenia,
La xica bé ho entenia i el cor se,
i el cor se li accelerava com un mos que li cremara
com un mos que li cremara a dins els seus pits
i un fervor li mesclava el foc i la soflama
que jo li havia fet i amb una reacció de colp es va enrotllar així.
Mira tu,
Mira tu com hem de viure a la terra valenciana
que mos deixen nets i ací només fem que produir
i anàrem al llit poc a poc cardellant històries.
A la nit no tinc problemes per contar tot el pense
perquè bé a tortes a dretes,
perquè bé a tortes a dretes
sempre trobe algú que me comprèn.
L'altra nit,
l'altra nit vaig topetar-me...
No sé com vaig topetar-me amb la veïna de dalt de casa, caram!
Jo no és com és possible però es va mostrar,
es va mostrar més que amable.
A Espanya pengen banderes,
a Espanya pengen banderes cada tres o quatre mesos.
Li vaig dir, sense més, per cinc o sis vanaglòries,
per cinc o sis vanaglòries xorres
com la guerra amb els francesos.
La xica ja ho entenia,
La xica bé ho entenia i el cor se,
i el cor se li accelerava com un mos que li cremara
com un mos que li cremara a dins els seus pits
i un fervor li mesclava el foc i la soflama
que jo li havia fet i amb una reacció de colp es va enrotllar així.
Mira tu,
Mira tu com hem de viure a la terra valenciana
que mos deixen nets i ací només fem que produir
i anàrem al llit poc a poc cardellant històries.
AL TALL
En casa del dimoni
En casa del dimoni tiroram
en casa del dimoni tiroram
jo tinc un burro ram tiroram
jo tinc un ram tiroram tam tam
jo tinc un burro.
I per por a cremar-me tiroram
I per por a cremar-me tiroram
no vaig a dur-lo ram tiroram
jo tinc un ram tiroram tam tam
no vaig a dur-lo
En casa del dimoni tiroram
en casa del dimoni tiroram
jo tinc la rella ram tiroram
jo tinc un ram tiroram tam tam
jo tinc una rella.
I per poder cremar-me tiroram
I per poder cremar-me tiroram
no vaig a per ella ram tiroram
jo tinc un ram tiroram tam tam
no vaig a per ella .
Els dimonis d'ara tiroram
Els dimonis d'ara tiroram
no tenen cua ram tiroram
no tenen ram tiroram tam tam
no tenen cua.
i han molts que porten banyes tiroram
i han molts que porten banyes tiroram
quants diners guanyes ram tiroram
quants diners tens tiroram tam tam
quants diners guanyes.
Si vols a casa el burro tiroram
si vols la rella tiroram
tots a per ella ram tiroram
tots a per ell tiroram tam tam
tots a per ella.
Que són molts els que volen tiroram
Que són molts els que volen tiroram
que el foc s'apague
que cadascú tinga lo que és d'ell
que el foc s'apague
I els que ja tenen burro tiroram
i guaiteu ho passen mal tiroram
pitjor se ho passa ram tiroram
qui sempre té el jornal tiroram tam tam
pitjor se ho passa
AL TALL
en casa del dimoni tiroram
jo tinc un burro ram tiroram
jo tinc un ram tiroram tam tam
jo tinc un burro.
I per por a cremar-me tiroram
I per por a cremar-me tiroram
no vaig a dur-lo ram tiroram
jo tinc un ram tiroram tam tam
no vaig a dur-lo
En casa del dimoni tiroram
en casa del dimoni tiroram
jo tinc la rella ram tiroram
jo tinc un ram tiroram tam tam
jo tinc una rella.
I per poder cremar-me tiroram
I per poder cremar-me tiroram
no vaig a per ella ram tiroram
jo tinc un ram tiroram tam tam
no vaig a per ella .
Els dimonis d'ara tiroram
Els dimonis d'ara tiroram
no tenen cua ram tiroram
no tenen ram tiroram tam tam
no tenen cua.
i han molts que porten banyes tiroram
i han molts que porten banyes tiroram
quants diners guanyes ram tiroram
quants diners tens tiroram tam tam
quants diners guanyes.
Si vols a casa el burro tiroram
si vols la rella tiroram
tots a per ella ram tiroram
tots a per ell tiroram tam tam
tots a per ella.
Que són molts els que volen tiroram
Que són molts els que volen tiroram
que el foc s'apague
que cadascú tinga lo que és d'ell
que el foc s'apague
I els que ja tenen burro tiroram
i guaiteu ho passen mal tiroram
pitjor se ho passa ram tiroram
qui sempre té el jornal tiroram tam tam
pitjor se ho passa
AL TALL
Polifonies
Al mes de desembre com sempre s'ha posat nerviós el govern, i els subsecretaris erectes s'han armat de llapis i paper, i les secretaries, atentes, han tancat les cames pel dret, perquè sempre oloren les tempestes quan la fúria brama pels departaments.
Han tret un decret al aire que ningú l'entén ni de bon tros i és que han prohibit cantar polifonies en qualsevol lloc i ocasió. Qui ha dit eixa paraulota de polifonies que ningú no entén ni de bon tros? El govern que perd l'oremus i s'ha posat massa nerviós.
Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que son! Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que son! Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que son! Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que són!
Manolo canta per baix, Enric farà la veu alta, Vicent fa la veu del mig, Jordi repica la contra i Miquel fa garambaines, i això són polifonies que el govern ha prohibit.
El govern diu a estes hores que hem de tindre ben clar tots que no poden sonar veus, uns açò i altres allò: "todos hem d'estar de acuerdo por el bien de la nación", ciutadans tots a una veu:
"Visca la mare de Déu -no! No!- Visca la mare -la mare que va!-. Tots a una veu: "Visca la mare de Déu".
Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que són! Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que són! Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que són! Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que són!
El govern d'Espanya com sempre no pot controlar la població i s'han inventat pel recte un altre decret que és molt millor. Ja esteu convençuts, borregos, que cantant a una sou molt bons? Però no sabeu com fer-ho i el govern ja té la solució: només cantarà una persona per a que sapieu com s'ha de fer, vostre president és el que entona i tots els demés repetireu, i per si de cas eixos bascos o eixos catalans us enganyeu, vostre president vos il·lumina, tots en castellà sonareu.
"Ciutadanos tots a una voz":
"Visca la mare de Dios, Visca la mare de Déu, Visca la mare de Déu, Visca la mare de Déu".
Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que són! Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que són! Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que són! Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que són!
Han tret un decret al aire que ningú l'entén ni de bon tros i és que han prohibit cantar polifonies en qualsevol lloc i ocasió. Qui ha dit eixa paraulota de polifonies que ningú no entén ni de bon tros? El govern que perd l'oremus i s'ha posat massa nerviós.
Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que son! Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que son! Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que son! Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que són!
Manolo canta per baix, Enric farà la veu alta, Vicent fa la veu del mig, Jordi repica la contra i Miquel fa garambaines, i això són polifonies que el govern ha prohibit.
El govern diu a estes hores que hem de tindre ben clar tots que no poden sonar veus, uns açò i altres allò: "todos hem d'estar de acuerdo por el bien de la nación", ciutadans tots a una veu:
"Visca la mare de Déu -no! No!- Visca la mare -la mare que va!-. Tots a una veu: "Visca la mare de Déu".
Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que són! Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que són! Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que són! Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que són!
El govern d'Espanya com sempre no pot controlar la població i s'han inventat pel recte un altre decret que és molt millor. Ja esteu convençuts, borregos, que cantant a una sou molt bons? Però no sabeu com fer-ho i el govern ja té la solució: només cantarà una persona per a que sapieu com s'ha de fer, vostre president és el que entona i tots els demés repetireu, i per si de cas eixos bascos o eixos catalans us enganyeu, vostre president vos il·lumina, tots en castellà sonareu.
"Ciutadanos tots a una voz":
"Visca la mare de Dios, Visca la mare de Déu, Visca la mare de Déu, Visca la mare de Déu".
Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que són! Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que són! Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que són! Xe mireu-los, mireu-los, xe què bèsties que són!
Sant roc
Sant Roc, sant Roc,
noble príncep,
Testaferro de la glòria,
sanador de la memòria,
peu madur de pelegrí.
Madureu les nostres potes
i acurteu-nos el camí.
De Montpeller éreu l'amo,
més amunt de l'any del batre,
i a Europa no hi hagué quatre,
de més ric ni més sabut.
Puix que la nostra butxaca,
s'estira i no toca fondo,
mostreu-nos el "cante jondo"
i acurteu-nos el camí.
Camí féreu, trista vida,
xino xano, can baixet,
i els apestats netejàreu
per l'endret i pel revés
Puix que la nostra misèria
s'apega més que la gola,
i aquell qui no corre, vola,
i qui mulla no trau tros.
Mireu-nos l'Autonomia,
que a l'aire la portem tots,
cobriu les nostres vergonyes
i abastiu-nos de pudor,
del pudor de la decència,
perquè olor ja en solta prou.
Tapeu-nos l'Autonomia
i destapeu els traïdors.
El gos sempre acompanyàveu,
que era gos d'olfacte fi
i el rastre de botifarres
mai vos faltà en el camí
De Perpinyà a Badalona
a Reus i a Benicarló,
de Benicarló a València
on agarràreu l'avió.
Visitàreu ses tres illes
Mallorca, Eivissa i Maó,
d'allà pujàreu al barco,
féreu cap a Benidorm.
Puix en tota vida vostra
no véreu terres millors,
i el vostre gos fidelíssim
més deprengué les olors,
Cureu-nos el mal de nassos
i destapeu els traïdors.
Sant Roc, sant Roc
noble príncep,
ara et demanem perdó
per passejar-te a estes hores
com si no en tingueres prou.
Per mostrar-te nostres culpes.
Per fer-te anar en avió.
Per parlar d'Autonomia.
Per saludar el teu gos.
Per juntar amb Badalona,
Eivissa i Benicarló.
Per encomanar-te els nassos,
i dubtar sobre els pudors.
Puix sou pare de clemència
i a València feu favor,
mantingueu les quatre barres
penjant del vostre bastó.
Feu lliure la nostra terra
i destapeu els traïdors.
Amén.
noble príncep,
Testaferro de la glòria,
sanador de la memòria,
peu madur de pelegrí.
Madureu les nostres potes
i acurteu-nos el camí.
De Montpeller éreu l'amo,
més amunt de l'any del batre,
i a Europa no hi hagué quatre,
de més ric ni més sabut.
Puix que la nostra butxaca,
s'estira i no toca fondo,
mostreu-nos el "cante jondo"
i acurteu-nos el camí.
Camí féreu, trista vida,
xino xano, can baixet,
i els apestats netejàreu
per l'endret i pel revés
Puix que la nostra misèria
s'apega més que la gola,
i aquell qui no corre, vola,
i qui mulla no trau tros.
Mireu-nos l'Autonomia,
que a l'aire la portem tots,
cobriu les nostres vergonyes
i abastiu-nos de pudor,
del pudor de la decència,
perquè olor ja en solta prou.
Tapeu-nos l'Autonomia
i destapeu els traïdors.
El gos sempre acompanyàveu,
que era gos d'olfacte fi
i el rastre de botifarres
mai vos faltà en el camí
De Perpinyà a Badalona
a Reus i a Benicarló,
de Benicarló a València
on agarràreu l'avió.
Visitàreu ses tres illes
Mallorca, Eivissa i Maó,
d'allà pujàreu al barco,
féreu cap a Benidorm.
Puix en tota vida vostra
no véreu terres millors,
i el vostre gos fidelíssim
més deprengué les olors,
Cureu-nos el mal de nassos
i destapeu els traïdors.
Sant Roc, sant Roc
noble príncep,
ara et demanem perdó
per passejar-te a estes hores
com si no en tingueres prou.
Per mostrar-te nostres culpes.
Per fer-te anar en avió.
Per parlar d'Autonomia.
Per saludar el teu gos.
Per juntar amb Badalona,
Eivissa i Benicarló.
Per encomanar-te els nassos,
i dubtar sobre els pudors.
Puix sou pare de clemència
i a València feu favor,
mantingueu les quatre barres
penjant del vostre bastó.
Feu lliure la nostra terra
i destapeu els traïdors.
Amén.
Cant de la Muixeranga
Des de la nit
brolla la llum
que ens crida a despertar
Som a l'albada
i la terra es manifesta
un país precís
que es fa ben cert
des del somni secular.
Som a l'albada
i la terra es va fent clara,
un antic país
que hem d'endreçar
i portar a l'avenir.
Des de l'hivern
mouen els brots
que l'arbre cobriran de flor.
Des de les serres
a la mar i a les estrelles,
un país ardent
engendrarà
l'enyorada llibertat
Des de la història
ens aguaita la memòria,
un antic país
que hem d'endreçar
i portar a l'avenir.
Poble menut,
harca i juí,
que el dia està arribant
són els nostres fills
qui gestaran
una terra en llibertat.
L'aire està moguent per la
llibertat
i el vent de ponent girarà en
llevant.
brolla la llum
que ens crida a despertar
Som a l'albada
i la terra es manifesta
un país precís
que es fa ben cert
des del somni secular.
Som a l'albada
i la terra es va fent clara,
un antic país
que hem d'endreçar
i portar a l'avenir.
Des de l'hivern
mouen els brots
que l'arbre cobriran de flor.
Des de les serres
a la mar i a les estrelles,
un país ardent
engendrarà
l'enyorada llibertat
Des de la història
ens aguaita la memòria,
un antic país
que hem d'endreçar
i portar a l'avenir.
Poble menut,
harca i juí,
que el dia està arribant
són els nostres fills
qui gestaran
una terra en llibertat.
L'aire està moguent per la
llibertat
i el vent de ponent girarà en
llevant.
La jove negra
LA JOVE NEGRA
Nua va mostrar-se la jove negra
i aparegué la nit tota ella fosca.
Però en somriure, l'aurora vaig veure.
El seu cos va apagar la meua flama,
més tard al comiat la blanca roba
brodada de volants arrossegava,
com fuig la nit deixant rere l'alba.
ABSÈNCIA
Sense parar recórrec el cel amb els meus ulls
per si de cas puc veure l'estel que mires tu.
Als rodamons viatgers els demane insistent
si cap d'ells ha sentit el seu perfum lleuger.
Només mouen els vents, em plante cara d'ells
per si el més lleu em duu qualque mos que fos teu.
Furtiu esguarde aquells a qui trobe arreu-arreu
per veure d'entreveure del teu bell rostre un tret.
Rodant camins amunt, sense meta ni rumb,
vaig buscant la cançó que em diga el nom volgut.
Nua va mostrar-se la jove negra
i aparegué la nit tota ella fosca.
Però en somriure, l'aurora vaig veure.
El seu cos va apagar la meua flama,
més tard al comiat la blanca roba
brodada de volants arrossegava,
com fuig la nit deixant rere l'alba.
ABSÈNCIA
Sense parar recórrec el cel amb els meus ulls
per si de cas puc veure l'estel que mires tu.
Als rodamons viatgers els demane insistent
si cap d'ells ha sentit el seu perfum lleuger.
Només mouen els vents, em plante cara d'ells
per si el més lleu em duu qualque mos que fos teu.
Furtiu esguarde aquells a qui trobe arreu-arreu
per veure d'entreveure del teu bell rostre un tret.
Rodant camins amunt, sense meta ni rumb,
vaig buscant la cançó que em diga el nom volgut.
miércoles, 2 de enero de 2013
Suscribirse a:
Entradas (Atom)